Per Carles Garro
Important victòria del Medicare System Mataró aquest cap de setmana en la seva sortida a Alcorcón, que permet a l’equip dirigit per Albert Larrea agafar aire i encarar el tram final de temporada amb més força que mai.
El Mataró conscient del que li anava, va sortir endolladíssim al partit, cercant la porteria rival amb perill i molt fortes en defensa impedint a les madrilenyes trenar jugades en atac amb claredat. A mesura que queien els minuts, les mataronines imposaven el seu ritme al partit, però tot i les clares ocasions de les quals disposaven no aconseguien batre a la internacional Teresa Bernadas que era qui mantenia al seu equip al partit. Amb l’empat a zero s’arribava a la mitja part.

medicare

A la represa, el guió no variava gens, el Mataró insistia i per estones tancava a la seva pista un Alcorcón que s’anava carregant de faltes mirant d’aturar el bon joc mataroní. Al minut 8 una bola robada a mitja pista permetia una ràpida contra del Mataró que només va poder aturar la defensora local cometent un clar penal. Malauradament, el llançament del penal d’Ona Castellví s’estavellava al pal i frustrava així les esperances mataronines d’obrir el marcador. 20 segon més tard, la desena falta d’equip de l’Alcorcón, tornava a concedir una opció a pilota aturada al Mataró, però novament el llançament de Castellví no trobava porteria.
Lluny de desesperar-se, el Mataró continuava collant i demostrant que havia anat a Madrid a pels tres punts i gràcies a la seva insistència a 5 minuts de la botzina trobava la seva recompensa quan Carla Fontdeglòria anotava el que al final seria el gol de la victòria.

medicare2

El gol va esperonar les madrilenyes, que tirant d’orgull van intentar passar a l’atac. Aquesta vegada però les mataronines van saber tirar d’ofici i amb un sacrificat i solidari treball en defensa van tancar a zero la porteria d’Escalas.

Gran victòria i gran injecció de moral per un equip que ha demostrat que no pensa pas rendir-se i que afronta el tram decisiu de la temporada amb més força i empenta que mai.
SOM-HI NOIES! SOM-HI MATARÓ