El Jaume Parera vivia la primera jornada d’hoquei complerta, amb les noies de l’Ok Lliga, que aconseguien una treballada victoria contra el Santa María del Pilar de Madrid per 2-1. A més durant tota la tarda Cirera Solidària, presentava davant els socis i aficionats el projecte per crear un menjador infantil al barri (més informació a cirerasolidaria.cat). A la graderia es respirava cert optimisme amb la visita del Girona, un equip que fins llavors només havia aconseguit una victòria i que venia d’empatar a Madrid contra el Rivas. La prèvia del partit havia començat malament pels interessos del Mis Ibérica Mataró, ja que es confirmava el trencament de tíbia i peroné de Jordi Bartrés que el tindrà fora de les pistes durant força setmanes. Bartrés que havia de ser un dels homes importants aquesta temporada només ha pogut jugar dos partits, els dos saldats amb victòria.

Els primers minuts de partit van deixar les coses clares. El Girona venia per totes, amb una defensa ben tancada, que robava i sortia a la contra amb velocitat i desequilibri. Mentre el Mataró semblava un pèl desorientat, molta conducció i poc joc de combinació que feien previsible als groc i negre i facilitaven les coses als homes de Benito. Fruit d’aquestes contres arribava el primer gol dels blanc i vermells executat magistralment per Canet. Abans els homes de Joan Carles Vadillo havien disposat de diverses ocasions de gol, fins i tot un penal, però el que no topava amb el pal, ho aturava el veterà porter Llaverola, un dels grans mites d’aquest esport, que està vivint una segona joventut.

Després del primer gol el Mis Ibérica continuaria tenint i desaprofitant les millors ocasions. Fins a 4 pilotes al pal, penals i faltes directes desaprofitades, mentre el Girona, sense fer res de l’altre món aprofitava les errades del seu rival. Com a exemple, el penal absurd amb targeta blava provocat per l’Eric Serra que Borja fallava, però que servia perquè els matalassers aprofitessin la superioritat numèrica per posar el 0-2 al marcador. El Girona, encantat amb el tarannà del partit va fer el 0-3 després d’un altre contraatac que Marçal Oliana aturava fent penal, blava i exclusió de 2 minuts. Sergi Grané evitava el gol però García aprofitava el refús i posava la Mataró contra les cordes. Quan semblava que res podia empitjorar i els jugadors demanaven a crits tornar al vestuari a ordenar les idees, queia el 0-4 de falta directa després de la desena falta dels locals quan faltaven 20 segons per arribar al descans.

Els homes de Joan Carles Vadillo van entrar més concentrats a la segona part, l’objectiu era complicadíssim però s’havia d’intentar. Després d’uns primers minuts d’ocasions fallades, amb un Girona tancat sense poder sortir del seu camp, Pablo Fernández feia el primer gol dels mataronins de penal. 20 minuts per davant per intentar una remuntada èpica. Però es va tornar a repetir l’història de la primera part. 3 penals més fallats, dos gols anul·lats, infinites ocasions aturades pel porter visitant en un atac i gol constant, que no va tenir premi. En canvi, el Girona va aprofitar la primera ocasió clara que va tenir a la segona part, en una jugada individual de Canet que feia el cinquè dels visitants i deixava molt tocat a l’equip maresmenc. Els últims minuts de partit van ser un pur tràmit en el qual els homes de Benito van aprofitar la precipitació i la frustració dels locals per matar el partit amb el sisè gol. Al final un contundent 1-6 i la segona derrota consecutiva a casa.
El pròxim partit, contra el cuer, Santa Maria del Pilar a Madrid, ha de servir per intentar aixecar el vol i tornar a Mataró amb tres punts importantíssims.