Després de la inesperada derrota del Mis Ibérica Mataró a Rivas, els homes entrenats per Quim López afrontaven el partit contra el Manlleu amb ganes de reivindicar-se. Tres punts en joc importantíssims si tenim en compte el calendari que portarà als mataronins a jugar a Calafell i Maçanet les properes jornades.
L’Encontre va començar de cara pels interessos locals, al primer minut de joc Bartrés engaltava un fort tir de lluny i Montero desviava dins l’àrea per col·locar la bola dins la porteria. Gol per la tranquil·litat i per demostrar que el que va passar a Madrid va ser un accident. El Manlleu, un molt bon equip d’hoquei, pressionava i el control del joc s’anava alternant. L’únic desequilibri a part del marcador eren les faltes. Els groc i negres (ahir de blau) no paraven d’acumular faltes, algunes de molt rigoroses. Al minut 14 el capità Florenza veia la blava, i Ballart aprofitava la directa per fer el gol de l’empat. D’aquí al final les ocasions s’anirien succeint amb grans intervencions dels dos porters, i un parell de pilotes al pal, una per equip. Quan faltaven 5 minuts per acabar la primera part, Quim López veia la tarjeta blava per protestar a uns àrbitres que estaven traient de polleguera als de la capital del Maresme. Aquest cop Grané aturava el tir d’Albert Bigas i l’equip resistia heroicament amb tres jugadors de camp els 2 minuts d’exclusió. Ja amb els 5 a pista era el Mis Iberica qui disposava de l’oportunitat de la falta directa per blava a David Martí. Bartrés fallava, però l’equip aprofitava la superioritat perquè Lladó, després d’una ràpida triangulació, fes el 2-1. Sense temps per més els jugadors marxaven a vestuaris.
En la represa el Mis Ibérica sortia amb un altra cara, una cara que ja hem vist aquesta temporada, seriosa, d’equip competitiu, capaç de defensar, de treballar, de portar els partits cap allà on més convé. Tot i el concert de xiulet del duet arbitral els maresmencs no van perdre la concentració. El Manlleu no trobava la manera de fer mal, però confiava en la desena falta local que finalment arribava als 8 minuts de la segona part. L’ex mataroní Aniol Mangas era l’encarregat d’executar-la, però un cop més Grané aturava la bola donant aire als seus companys que encara tenien per davant dos minuts amb un jugador menys, i un altre cop aguantaven les envestides dels quadribarrats i mantenien el gol d’avantatge. I com si fos un calc del primer temps, Albert Bigas feia falta, veia la blava, Florenza fallava la directa, i Molist marcava el tercer davant d’un Manlleu amb 4 jugadors a pista. 3-1 quan faltaven 13 minuts per acabar el partit, un món, que els mataronins van encarar amb molta concentració i veterania, aconseguint que no passes res més fins a la botzina final.
El pròxim partit a la pista del líder
El Mis Ibérica Mataró és segon a la classificació a cinc punts del líder, el pròxim partit és a la pista d’un Calafell intractable que no ha perdut encara cap partit. Sens dubte un repte majúscul pels de la capital del Maresme.
