Per Raül Sala

El Palafrugell arribava al Jaume Parera com a líder de la categoria i amb moltes opcions d’ascens. El Mis Ibérica Mataró per la seva banda portava una ratxa de 3 partits consecutius guanyats, era el millor equip del segon tram de la temporada i portava més d’una volta sense perdre a casa. El partit prometia, i per això l’afició no va fallar a la cita i va omplir les graderies del poliesportiu de Cirera.

Els primers minuts els groc i negres van ser clars dominadors del partit, el pavelló era una olla de pressió i potser per això els jugadors del Palafrugell van cometre diverses imprecisions que donaven poca continuïtat al seu joc. Per contra els mataronins dominaven i provaven de totes les maneres possibles de posar setge a la porteria rival. Xuts de mitja distància, combinacions al primer toc, internades a l’àrea i ràpides contres. L’únic que podien fer els jugadors blanc i negres era aturar el ritme a base de faltes. Cantero va tenir el primer gol a l’estic, una jugada rapidíssima del davanter local que va entrar dins l’àrea i va rematar tot i ser empès per un defensa. Defensa, jugador i porter van acabar per terra, mentre la pilota és colava dins la porteria, però els arbitres van decidir anul·lar el gol i xiular un bullying força discutible. Poc després va ser el Palafrugell qui va disposar de la primera gran oportunitat, amb un tir ras, i creuat que va topar a la base del pal de la porteria defensada per Grané. L’entrenador del Palafrugell va decidir demanar un temps mort que seria decisiu, ja que poc després de reprendre el partit Rubén Ruiz feia el primer gol dels visitants. Els locals no van abaixar el cap, van seguir fent el joc que tan bon resultat havia estat donant les últimes jornades i van tenir la segona gran oportunitat de la nit només un minut després de rebre el gol. Un penal llençat per Figa que no va poder superar a Luzon, que va estar esplèndit tota la nit. Amb l’1 a 0 s’arribava al final de la primera part a un Jaume Parera que va brivar i gaudir del seu equip i del partit en general.

A l’inici de la segona part el Palafrugell va sortir més seré, va tirar d’ofici per frenar l’ímpetu dels jugadors de Quim López i per intentar frenar el joc dels locals. Al poc Pau Vives feia el segón, un cop molt dur pels jugadors del Mis Ibérica que s’havien deixat la pell a la pista i veien com tot i l’esforç el partit se’ls escapava. Però la grada no va defallir, va seguir animant de manera incansable tot i el resultat advers, amb un front pletòric al capdavant, que va portar a l’equip a seguir creient. I Florenza va tornar a ser decisiu amb una falta directa provocada per la desena falta del Palafrugell, que va executar de manera brillant, i va tornar a ficar als mataronins al partit. Amb l’1-2 el partit embogia per moments, i les jugades de perill d’un equip donaven pas a contres ràpides de l’altre. Els gironins van tenir un penal a favor que Grané va aturar, i pocs minuts després Ruiz un altre cop feia el tercer del seu equip. Els visitants a més van gaudir d’una superioritat numèrica després que Florenza veies una blava més que rigorosa, tot i això el Mataró ho seguia intentant incansable, diverses vegades la bola és passejava per la porteria rival sense trobar rematador, i quan es rematava Luzón aturava, ja fos amb la guarda, el casc, l’Stick o la cama. Fins que a 7 minuts pel final, Marc Figa tornava a apropar al seu equip en el marcador, després de rematar una bola rebotada dins de l’àrea. Hi havia temps per la remuntada, però malauradament no va ser possible. Una blava per protestar a Marc Figa, molt discutida per la banqueta del Mis Ibérica, i el gol de Marc Brugé que posava el 2-4 mataven el partit quan faltaven 5 minuts, que només van servir perquè el Palafrugell mantingués el resultat i ampliés la diferència pocs segons abans del final aprofitant la desesperació local.

Tot i la derrota, els jugadors entrenats per Quim López van mostrar el camí per fer grans coses en un futur. Van jugar com un equip, van lluitar com un equip i van superar les adversitats plegats. Un EQUIP en majúscules, que va correspondre a una grada superlativa, que va omplir el Jaume Parera, que no va parar d’animar en cap moment, capitanejada per un Front Mataroní incansable. Una afició que va tornar a demostrar que és la millor del món. Una jornada d’hoquei excepcional que va acabar en derrota però que només se la pot descriure amb una paraula, ORGULL.