Eren les 12.30 h del diumenge quan començava l’últim partit del torneig de Copa d’Europa U17 a Mieres que enfrontava al Vilasana i l’Stuart Massama de Portugal. A terres asturianes l’expedició mataronina formada per les jugadores, tècnics, pares i familiars veien amb neguit des de les graderies de l’Alfredo Visiora Rollán el resultat, curt, però favorable als interessos del seu equip. Qualsevol resultat que no fos una victòria de les portugueses ja servia. Al mateix temps, a Mataró els socis i seguidors del CH Mataró intentaven seguir el partit com podien. A través de la web de la CERH o de l’amfitrió, el Mieres, es podia seguir el minut i resultat, a les xarxes socials algú deixava de tant en tant algun comentari i per whatsapp tothom feia les mateixes preguntes, Com van? Quan falta pel final del partit? En una mena de migdia de transistors en ple segle XXI.

A l’inici de la primera part l’Stuart Massama aconseguia l’empat, i estrenyia el resultat de manera dramàtica. A partir d’aquest moment d’incertesa començava la bogeria. Els grups de whatsapp acumulaven missatges mentres el botó de refrescar pantalla dels diferents navegadors treia fum. I de cop i volta, un rere un altre anaven caient els gols del Vilasana fins a situar l’1-4 al marcador i desfermava l’eufòria de les jugadores del Club Hoquei Mataró a Mieres i dels seguidors a Mataró. El Club hoquei Mataró es proclamava campió d’Europa.