El Barça es presentava al Jaume Parera com ha segon classificat i sense conèixer la derrota fora de casa. Ja havíem advertit a la prèvia que els blaugrana portaven una dinàmica molt bona i que caldria la millor imatge per poder superar-los. El Mis Ibérica Mataró afrontava el partit amb la importantíssima baixa de Jordi Bartrés i després d’una derrota a Manlleu. Es necessitaven els tres punts per continuar dalt i l’afició, que omplia la graderia del pavelló ho sabia.

L’inici de partit va ser intens. Dos equips que sortien per totes i que buscaven un joc ràpid a pista per imposar-se. Els primers minuts, van estar marcats per les faltes, i algunes imprecisions per una banda i l’altra. La igualada és trencaria al minut 12 de la primera part, amb el primer gol, de penal, de Sergi Llorca. Amb el 0-1 es va produir la desconnexió del equip, una cosa que s’està fent habitual aquesta temporada. En ple desconcert i un minut després del primer gol, queien dos més en menys de 20 segons, obra d’un inspiràssim Llorca, que deixaven l’encontre coll amunt pels mataronins. La incomoditat dels homes de Joan Carles Vadillo era evident, i l’única manera de frenar als joves jugadors del filial blaugrana era amb faltes. Quan semblava que la primera part es decantava clarament pels visitants, va arribar el penal a l’àrea barcelonista. Marc Povedano un cop més, l’encarregat d’executar-lo i transformar-lo en l’1 a 3. El gol va encendre l’afició, un cop més incommensurable, i als jugadors que van fer força i van aconseguir el que no havien pogut fer fins aleshores, intimidar als joves jugadors rivals. Fruit d’aixó, a les acaballes de la primera part Pove i Oliana, que s’estrenava com a golejador aquesta temporada, aconseguien empatar un partit estrany. El Barça havia jugat millor, però el resultat deixava oberta la segona part.
El Mis Ibérica Mataró, havia ofert la seva millor versió a les segones parts al Jaume Parera, una dada esperançadora, que feia somiar amb la victòria, però de seguida es va veure que el partit continuava pel mateix camí. Un Barça seriós i un Mataró que no aconseguia imposar el seu ritme. Incòmodes, els jugadors mataronins feien la desena falta als 7 de la segona. Llorca, feia el 4 del seu equip. Un altre cop tocava remuntada. Menys d’un minut després, els blaugranes feien també la desena, i Florença ho aprofitava per empatar. Però les facilitats en defensa tornaven a condemnar l’equip. Llorca feia el cinquè i frenava l’eufòria local. Els següents minuts van ser un descontrol per totes dues bandes, faltes, anades i vingudes, i la sensació que un gol dels homes dirigits per Jordi Camps trencaria definitivament el partit. I així va ser. Nil Roca feia pujar un altre gol al marcador, i deixava al seu equip dos per davant a 7 minuts per acabar el partit. Amb els mataronins buscant retallar distancies, el Barça aprofitava espais per crear perill, i així va arribar el setè, de Gerard Miquel. Tot estava perdut, o això semblava, fins que Povedano i Oliana, en menys d’un minut tornaven a posar al seu equip dins el partit. Bogeria a les grades, però l’alegria duraria ben poc, ja que Gerard Miquel feia el vuitè a pocs segons pel final i donava la victòria el seu equip. Sobre la botzina Marc Povedano deixava l’electrònic en el 7-8 definitiu, que només serviria per maquillar el resultat.