Seguint en la línia que vàrem començar l’últim partit, aquesta setmana i contra un rival mes aviat fluix sobre el paper, el nostre entrenador va aprofitar per marcar novament una estratègia clarament orientada a millorar el joc d’equip i el posicionament en general sobre la pista.
Les instruccions tornaven a ser clares: No es podia encarar porteria sinó era després d’una jugada trenada amb passades que deixessin un jugador clarament amb opcions de gol després de la passada. Si no s’aconseguia aquesta situació amb avantatge, s’havia de recular i començar de nou la jugada. Aquest cop però, la cosa era un pèl més dificultosa ja que els nostres comptàvem amb un jugador menys. Paula Roldán, que havia estat malalta tota la setmana no va poder jugar el partit. Però com aquests nois son un “autèntic equip”, ella no es va voler perdre el partit i els va animar i donar forces des de la banqueta com si realment hagués de sortir al camp d’un moment a l´altre. Un 10 per ella!! Bravo Paula!!
Els nostres van començar una mica espessos, ja que es un canvi de mentalitat important per ells… estan començar a aprendre a ser jugadors d´equip i a saber on estan teòricament posicionats els seus companys en tot moment. Així, al principi, les ganes de passar-se molt la pilota sense saber ben bé on estaven els companys, va fer que hi haguessin moltes imprecisions i pèrdues de bola, que eren ràpidament anul·lades amb un ràpid i encertat replegament defensiu o bé amb alguna intervenció del nostre petit immens Porter Pau Sanz.
La primera part va acabar amb 0-0 i la sensació de que la cosa no estava sortint tant fluida com havia sortit el partit anterior. Però com ja hem dit moltes vegades, a aquest equip el resultat es el que menys l’interessa i va sortir la segona part exactament amb la mateixa estratègia. I a la segona part la cosa ja va canviar bastant a millor.
Els nostres van començar a afinar molt més les passades i el Barberà, que s’havia crescut veient que a la primera part havia pogut frenar el Mataró, va començar a acular-se més i més, fins que al camp ja només hi havia un equip, i aquest vestia de groc i negre. Les coses van anar caient pel seu propi pes i el domini abassegador es va traduir en 3 gols fets per Oriol Beneit.
La tercera part va ser la millor de totes. El motor dièsel d’aquest equip ja estava calent i el Mataró es va dedicar a passar-se i passar-se la pilota i a fer triangulacions i tota mena de canvis posicionals i el Barberà només era capaç de veure-la passar. ES-PEC-TA-CU-LAR!
Com a mostra del que acabo de dir, i gràcies a que la Federació no xiula passius en aquestes categories, us he posat en el fragment de vídeo el començament de la tercera part on el Mataró va tenir la bola durant 2:26 minuts seguits en els quals es van fer fins a 29 passades sense que el Barberà els pogués prendre la pilota.
Mireu el vídeo hi ho veureu (minut 1:17).. senzillament espectacular… com també ho va ser l’únic gol aconseguit per Jan Jurado en aquesta part, després d’una recuperació de pilota i una jugada perfecte de tiralínies que el deixava sol davant la porteria, tal i com els havia demanat el seu entrenador.
Gran victòria doncs per aquest petit súper equip que va creixent i creixent dia a dia…
QUE SOM? UN EQUIP!! QUE FEM?? LLUITEM!!
[gdlr_video url=”https://www.youtube.com/watch?v=IsF3PlIvy3Q” ]